I en realitat sembla que va ser ahir. Ahir, quan en Joaquín Pascual agafava la seva guitarra i omplia el Depo amb el seu rock’n’roll descarnat. Ahir, quan Nudozurdo encisava als assistents al seu concert a la Salamandra a base d’actitud i cançons incontestables. Molts moments molt especials que serviran per recordar la cinquena edició del Let’s Festival. Que no hi ha cinquè dolent.
Aquest any hem tingut molt rock. Els enèrgics Cápsula, gran sorpresa per a molts. L’aposta sempre segura de Triángulo de Amor Bizarro i els hipnòtics Elastic Band (potser un dels shows més espectaculars). La posada de llarg a casa dels nois de Susan’s Red Nipples, Hairy Legs i Klaudia – aviat molts diran que els van veure al Let’s per primera vegada, segur -. Les atmosferes sonores de Pumuky , l’energia d’Anorak i la provocadora joventut d’Igloo. La personalitat irresistible de Bigott i la seva genial troupe (Paco Loco entre ells) i els divertidíssims Cohete. Els grans, com Sidonie, que manté la mateixa passió del primer dia. La Habitación Roja, que ens va donar algunes de les perfectes píndoles pop que els han fet tan famosos. Delorean, que va rematar la nit més enèrgica i va demostrar una altra vegada perquè la crítica internacional s’està rendint als seus encants. Dorian, que jugava en casa i es va notar. Al escenari i a la pista, en les seves cares i en les nostres. Els petits, com el Petit de Cal Eril, que va oferir un concert més que especial, proper i divertit. Màgic i irrepetible. Qui el va provar ho sap.
Serveixin aquestes quatre línees per agrair a tots els que han fet possible que el Let’s festival torni a ser un èxit. No només per les 7.800 persones que han passat pel Depo i la Salamandra aquests dies. Ni perquè alguns dels concerts i sessions hagin estat moments inoblidables per a molts d’ells (i de nosaltres). Si no perquè la majoria van venir essent públic, tècnics, periodistes i músics i s’han anat essent amics. I els que vindran.
© 2010 XARXA DE CASES DE LA MÚSICA POPULAR