RESUM DEL PROJECTE DE LA CASA DE LA MÚSICA POPULAR
 

RESUM DEL PROJECTE DE LA CASA DE LA MÚSICA POPULAR 

La cultura és la punta de llança evolutiva d'una societat. Durant les últimes dècades, les manifestacions culturals han experimentat un canvi substancial: han aparegut noves formes d'expressió. Tot i això, a les ciutats de Catalunya, excepte Barcelona, no s'han actualitzat els conceptes d'infraestructures culturals. Les ciutats de Catalunya no disposen, per tant, d'espais adequats per a la MÚSICA POPULAR. Entenem per música popular aquella música moderna, contemporània, viva, que crea, evoluciona i gaudeix la gent, que pertany al sentiment del poble, sempre amb independència de la seva comercialitat , estil, o grau d'arrelament a la tradició (música tradicional).

És el moment que tots plegats, administració i agents privats, comencin a treballar per pal·liar aquest dèficit, creant infraestructures adequades, ben pensades, que puguin acollir les propostes musicals excloses de les infraestructures més clàssiques, en unes condicions tècniques i acústiques adequades. A més, els agents privats que treballen amb la música popular han demostrat que amb uns recursos molt modestos , comparats amb els que es mouen en el món de la música clàssica, es pot generar un volum d'activitats molt gran.

La CASA DE LA MÚSICA POPULAR és una proposta de nou model d'equipament cultural dedicat essencialment a la formació, creació, exhibició, difusió de la música popular a Catalunya, que complementi els ja existents en la majoria de ciutats mitjanes, i que doni resposta a les noves expressions musicals latents a la nostra societat. Que doni eines als creadors i obri possibilitats al públic. Que contribueixi a la normalització i potenciació de la música popular catalana, la música que es fa a Catalunya. És un model pioner en el nostre país, resultat d'experiències i necessitats.

La CASA DE LA MÚSICA POPULAR és en essència un conjunt d'activitats, programes i accions que es portaran a terme en uns espais especialment pensats per acollir-les. Afegim a això la proposta de com fer-ho possible en forma de model de relació públic-privat .

 

OBJECTIUS

• Complementar a les ciutats mitjanes de Catalunya les actuals infraestructures culturals.

• Dotar d'eines als creadors i artistes.

• Enfortir el teixit de la indústria musical a Catalunya.

• Acostar la cultura als joves.

• Afavorir la diversitat enfront l'homogeneïtzació de la cultura i vetllar que la seva mercantilització no en perverteixi el valor social.

• Contribuir a l'aflorament dels valors positius que la cultura pot aportar a la societat i als seus individus.

• Crear nous públics.

 

ACTIVITATS

 

1. Formació. Educació popular.

 

a . Sessions de primer contacte amb un instrument.

b . Programació de sessions de música educativa per a instituts/escoles.

c . Suport a les activitats extraescolars musicals que plantegin les escoles.

d . Suport a l'aula de música tradicional.

e . Concerts dels grups i combos de les escoles de música.

f . Masterclass per a músics.

g . Tallers de música i tecnologia.

h . Cursos de formació musical i de tècniques de l'espectacle.

i . Cursos i tallers, amb la peculiaritat que no tenen com a objectiu primer l'aprenentatge tècnic, sinó la realització personal.

j . Sessions per a aprenents en pràctiques en els àmbits professionals del centre.

 

 

 2. Creació. Viver de músiques.

a . Programa integral d'inserció de grups al mercat musical.

b . Disposició de bucs d'assaig.

c . Beques a grups locals per a la disposició de bucs d'assaig.

d . Disposició d'espais d'assaig per a grups nombrosos.

e . Assessorament a músics / grups de música.

f . Cessió d'espais per a la producció de concerts.

g . Gravació de música.

h . Beques per a la gravació de maquetes

i . Edició discogràfica i suport a l'autoedició.

j . Enregistrament en vídeo de concerts.

k . Espai de trobada - intercanvi entre músics.

l . Fomentar l'entesa entre artistes (creadors) i universitaris.

m . Lloguer de backline .

 

 

3. Concerts.

a . Programació estable de música moderna.

1. Grups consolidats.

 

2. Emergents.

 

3. Novells.

 

4. Convenis amb altres zones geogràfiques (França, Euskadi ...).

 

5. Concerts a tant per cent de taquilla.

b . Jam sessions .

c . Programació de concerts especials per a gent jove.

d . Programació de pérformances amb noves tendències musicals, visuals i estètiques.

e . Sessions de ball amb músics en directe.

f . Lloc de consulta i descobriment de música (Discoteca).

g . Arxiu històric multimèdia de les músiques de Mataró - Maresme o pàgina web .

h . Presentacions de discos.

i . Programació de teatre, titelles, dansa i espectacles visuals de petit format. Cinema / vídeo alternatiu, exposicions, cinefòrum, xerrades...

 

4. Dinamització.

 

a . Retransmissió radiofònica.

b . Campanya de dinamització de la música popular.

c . Donar suport i fomentar l'associacionisme entre el col·lectiu de músics de la ciutat.

d . Creació d'un cens de grups de música.

e . Accions directes a les escoles i instituts.

f . Coordinar perpetracions artístiques en espais urbans.

g . Creació de cicles de concerts.

h . Coordinació de festivals, concursos, maratons de música.

i . Festa d'inauguració – aniversari de la Casa de la Música Popular de Mataró.

 

5. Ciutat.

a . Programació d'actes a les festes tradicionals i populars de la ciutat (Festa Major, Carnestoltes, St. Joan, St. Jordi...).

b. Coordinació de cicles multidisciplinaris .

c . Fomentar intercanvis culturals amb altres ciutats.

d . Cessió d'espais a entitats i col·lectius.

e . Suport tècnic, logístic i humà a les entitats i a les iniciatives ciutadanes.

f . Foment de grups musicals nombrosos.

 

 

PROPOSTA DE RELACIÓ ENTRE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA i EL SECTOR PRIVAT PER A LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE

Avui per avui, l'empresa privada no pot afrontar aquest projecte sola. El dèficit econòmic que genera l'aplicació dels programes descrits, ja sigui per la poca receptivitat actual, per les propostes no mediàtiques o per la seva vocació social, fan inviable aquesta opció. N'és la prova clara el fet que no hi ha a tot Catalunya cap empresa que faci una tasca similar de manera autònoma. Tot i això, l'empresa privada sí que pot aportar les infraestructures necessàries per a un equipament d'aquestes característiques, i el seu manteniment, gràcies a la realització paral·lela de l'activitat de discoteca en els mateixos espais.

L'Administració Pública té la capacitat d'afrontar aquest projecte per ella mateixa, però analitzant els recursos pressupostaris dedicats a l'àmbit de la cultura i la necessitat de prioritzar-los a l'hora de planificar noves infraestructures culturals, es fa difícil pensar que això sigui factible a curt o mig termini . Seria necessària una determinació política per afavorir la música popular, que fins ara no ha existit. També cal apuntar que la gestió d'un equipament d'aquestes característiques, feta directament des de l'administració, pot comportar alguns desavantatges com ara l'encariment de les programacions, gestió burocratitzada... Per tant, tampoc és el model òptim per a un equipament d'aquestes característiques.

Per millorar aquesta relació entre sector públic i privat, pensem que hi ha dos punts molt importants:

• Un, que les empreses en qüestió siguin d'economia social, amb una preferència pel capital humà i l'organització democràtica, competitives, però sense afany de lucre personal. El model concret d'empresa que proposem és el de COOPERATIVA DE TREBALL ASSOCIAT SENSE AFANY DE LUCRE.

• L'altre, canviar el concepte d' externalització pel de coparticipació. Per part de l'empresa, s'incentiva la intensitat i passió que genera treballar un projecte propi respecte d'un projecte fet per encàrrec. L'Administració Pública, per la seva part, canvia el seu paper de creadora directa de llocs de treball o de contractadora de serveis, pel d'impulsora de projectes empresarials, rendibles socialment i generadors de treball de qualitat. La participació econòmica de l'Administració Pública en el projecte no ha de ser en cap cas la base de l'empresa, sinó la garantia per a l'execució de programes i activitats deficitàries, objecte de la seva actuació natural. De la mateixa manera, aquesta participació econòmica serà revisada i fins i tot suprimida en el supòsit que l'activitat esdevingui rendible.

 

ELS ESPAIS

Sala gran.
Per a concerts de més capacitat i les activitats amb més necessitat d'espai. Sala d'uns 300 m 2 , amb un aforament aproximat de 600 persones dretes.

Sala petita.
Espai per a concerts de petit format, tipus club, amb una proximitat total entre grup i públic. Sala d'uns 70 m 2 , amb capacitat per a aproximadament 100 persones dretes.

Bucs d'assaig.
Són espais de mides diferents, de 16 m 2 , el més petit, fins a 35 m 2 , el més gran, per poder acollir des del músic que vol estudiar sol fins a formacions grans, passant per classes o formacions estàndards.

Aula de música i tecnologia.
Aula equipada amb els elements tècnics necessaris per tal de donar servei a la formació i creació en l'àmbit de les noves tecnologies.

Estudi de gravació.
Espai per a l'enregistrament de música. Consta de cabina de control i locutori.

Oficines.
Espai dedicat a oficines, acolliria els diferents departaments necessaris per fer funcionar la Casa de la Música Popular.

LA COMUNICACIÓ

Ens marquem dos objectius bàsics: fer visibles les diferents propostes musicals a la gent i donar a conèixer les activitats que es porten a terme.

 

Ràdio

La ràdio, sigui la tradicional ràdio analògica, per internet o per la imminent ràdio digital ( DAB ), és el mitjà natural de descoberta de la música.

A curt termini, es pretén arribar a acords amb les ràdios públiques locals de la comarca per a la multidifusió d'un programa de música. També, a mig termini, engegar una ràdio via internet i fer les gestions necessàries per vincular una freqüència de ràdio cultural comarcal a la Casa de la Música Popular, per emetre música 24 h .

Pagina web . E-mailing .

Pàgina web amb tota la informació relativa a la Casa de la Música Popular. Difondre les cançons dels grups relacionats amb la CMP mitjançant la pàgina. E-mailing selectiu, a mena de recordatori, per avisar a qui ho sol·liciti de la programació de les activitats que siguin del seu interès.

Punts d'informació cultural interactius , distribuïts per la ciutat.

Lligat amb els continguts de la pàgina web , punts on es puguin mostrar, de manera detallada i atractiva, les propostes d'activitats de la Casa de la Música Popular.

Circuit de distribució de postals a la ciutat i comarca. Cartells.

Creació d'un circuit d'uns 50 expositors per a la distribució de flyers-postals de contingut cultural. Com els cartells, aquest és un sistema purament informatiu per a propostes ja conegudes.

Revista d'informació cultural i social de la Casa de la Música Popular

Impresa o de distribució exclusiva per internet . Obre canals de diàleg i expressió, crea interessants complicitats i treballa com a nexe d'unió entre la gent que d'una manera o altra està dins l'òrbita de la Casa de la Música Popular.

Col·laboració amb els mitjans de comunicació locals

Les línies de col·laboració poden ser molt variades: retransmissions en directe, coproducció de programes musicals, compartir recursos... Es poden utilitzar els espais propis de la Casa de la Música Popular com a plató per a programes d'aquests mitjans.

Promoció de les activitats, pròpies i alienes, de la ciutat

Les vies de comunicació de la Casa de la Música Popular seran també els mitjans de difusió de les activitats culturals de la ciutat.

 

XARXA DE CASES DE LA MÚSICA POPULAR A CATALUNYA

Seria desitjable que s'estengués a tots aquells municipis que per la seva situació geogràfica, nombre d'habitants propis i àrea d'influència, fossin susceptibles de disposar-ne. D'aquesta manera, s'acostarien les possibilitats que ofereix la Casa de la Música Popular a gran part dels catalans i s'obriria la possibilitat a la creació d'una xarxa d'espais per a la música popular, distribuïts per tot el territori català. L'aportació de la xarxa seria:

- Coordinació de les programacions, que donaria lloc a circuits sòlids i estables.

- Donar més ressò mediàtic a les activitats.

- Es crearia una veritable via alternativa d'entrada al mercat musical.

- Es compartirien experiències.

- Intercanvi de grups nascuts en els diferents centres.

- Facilitaria la comunicació amb altres agents del sector.

- Ampliaria les possibilitats de professionalització dels músics del nostre país.