Projecte ROCKIN a L'HOSPITALET
Projecte d’atenció a la pràctica musical a l’Institut L’Hospitalet ROCKIN
Amb el propòsit de que els més petits aprenguin a tocar diferents instruments de manera autònoma, es posa en marxa el projecte Rock’in, dirigit a alumnes de secundària.
Un procés supervisat que ajudarà als alumnes a tindre un primer contacte amb la música.
Des de Cases de la Música, s’oferirà ajuda i es recolzarà aquest procés d’aprenentatge. I és que amb l’ajuda d’un professor de suport i una sèrie de vídeos, els alumnes podran aprendre, al seu ritme i sense cap pressió, les nocions bàsiques de diversos instruments com la guitarra el baix, el teclat i la bateria.
Una primera fase d'autoaprenentatge a la que segueix una segona: la de poder tocar en grup i treballar els combos, tots guiats pel professorat.
La música és una forma d’expressió que neix amb els primers sistemes de comunicació i ha acompanyat la humanitat des de la nit dels temps. En tots els grups socials i a totes les cultures, la música esdevé un dels principals canals de transmissió de sentiments i d'idees, de les més simples a les més complexes.
La importància de la vivència de la música és del tot inqüestionable, en tant que és una eina indispensable per al correcte desenvolupament emocional i intel·lectual de les persones; No obstant això, a Occident, s'ha produït una progressiva separació de la pràctica musical i del seu consum, de manera que amplis grups socials han esdevingut usuaris passius de productes musicals al mateix temps que han abandonat l'exercici de la música com una forma més de comunicació.
Aquesta circumstància, ha propiciat una fractura cultural —i social— pel fet que s'han eliminat els canals tradicionals de transmissió del coneixement musical i el seu aprenentatge ha quedat reservat a unes minories i reclòs a unes institucions educatives específiques, com ara els conservatoris.
Des del restabliment de la democràcia al nostre país i la universalització de l'educació, la música ha anat guanyant pes específic en el sistema educatiu, tant als centres escolars, com a la xarxa d'acadèmies privades i escoles de música municipals. Encara manca, però, molt camí per recórrer.
Aquest projecte va començar com a prova pilot ara fa set anys a L’institut de La Roca del Vallès amb uns resultats sorprenents i actualment hi han 7 instituts que están desenvolupant el projecte: L’institut la Roca de la Roca del Vallès, l’institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt, l’institut Sarrià de Ter de Sarrià de Ter, l’institut Jaume Cabré de Terrassa i els instituts: Apel·les Mestres, Eduard Fontseré i Margarida Xirgu de L’Hospitalet.
La voluntat de les Cases de la Música és expandir el projecte en una primera fase a 6 ciutats de Catalunya: Mataró, Lleida, Girona, L’Hospitalet, Terrassa i Manresa, que son les seus actuals de les Cases de la Música, per a més endavant anar-lo expandint per a la resta de Catalunya.
És sabut que a l’ensenyament obligatori, tant a primària com a secundària, les ràtios elevades i els escassos recursos fan que l’aprenentatge musical proposat acabi esdevenint eminentment teòric. Però l’experiència pilot de treball conjunt de Institut i Escola de Música a La Roca del Vallès, que des de la Xarxa de Cases de la Música hem monitoritzat d’aprop, ha estat molt interessant i fructífera fins ara, i ens ha donat les claus per pensar que podem anar més enllà: de la mà de la tecnologia hem trobat eines i procediments que permeten aprendre a tocar instruments de música a l’institut en horari lectiu, i fer així que l’institut s’ompli de grups i de músics.
Afrontar el repte d’ensenyar a tocar diferents instruments a 25/30 nois i noies de 12 anys, tots alhora en un grup classe, i fer que puguin tocar en un grup de musica de manera solvent no es un repte senzill. Guitarra elèctrica, bateria, piano o baix elèctrics. També que aprenguin a cantar. L’assoliment d’aquestes tècniques individual es imprescindible afrontar el repte de tocar en un grup de música de manera autònoma, objectiu final d’aquest projecte.
L’aprenentatge de la tècnica d’un instrument a casa nostre ha passat sempre per una formació molt personalitzada, amb ràtios molt baixes. Per tant, en aquest context hem de canviar doncs la manera d’afrontar-ho. Les claus que nosaltres proposem per afrontar aquest repte:
#motivació #autoaprenentatge #responsabilitat #autonomia #tecnologia #videojocs #aprenentatge_entre_iguals. Necessitem que els alumnes aprenguin a tocar un instrument de manera AUTÒNOMA, com ho faria un músic AUTODIDACTA, facilitant però l’espai/temps per a fer-ho (horari lectiu de música), els instruments, i els materials pedagògics, i també acompanyant i supervisant el seu procés. Tenim les eines, però necessitem de la implicació, de la RESPONSABILITAT de cada alumne. Per a que finalment siguin exitós aquest procés necessitem ineludiblement una gran dosis de MOTIVACIÓ.
I aquí es on entra la TECNOLOGIA. Es ben sabut que no es la música sinó les pantalles el que amansa a les feres de 2 cames. Ens hem dotat de recursos tecnològics per a proposar als alumnes reptes d’aprenentatge de la tècnica dels diferents instruments abans descrits, mitjançant videojocs.
Cada instrument s’estudia amb ordinadors i el programa ROCKSMITH per les guitarres i els baixos. El programa SYNTHESIA per els pianistes I amb el programa DRUM TUTOR per les bateries.
En tots els casos el videojoc proposa una partitura, proporcional a les capacitats de l’alumne en cada moment, en capta com l’alumne la interpreta, l’avalua i li dona una puntuació. Aquest procés crea un repte a l’alumne, que ha de treballar per aconseguir superar la partitura amb èxit. Tal com es fa als videojocs que tant addictius resulten.
Aquests processos, si disposem de les infrastructures adecuades, es poden fer de manera individual, amb un grau d’autonomia molt elevat.
El premi gran, quan s’assoleix una partitura, es tocar-la amb el teu grup. Ajuntar els diferents instruments amb l’acompanyament de professors de la Casa de la Música i l’especialista del centre de secundaria, els alumnes toquen junts les cançons que han aprés. En aquesta fase també es dóna la responsabilitat als alumnes, el professor és un acompanyant per a resoldre atzucacs, però és important que aviat puguin tocar sols.
En aquest context d’aprenentatge, una eina que ha resultat molt valuosa és l’APRENENTATGE ENTRE IGUALS. Treballar els rols del grup classe per a que els que tenen més facilitat ajudin als seus companys. Win & win, un guanya en autoestima i l’altre en tècnica.
Música moderna a les aules de secundària com a eina de transformació cultural i social
Amb el propòsit de que els més petits aprenguin a tocar diferents instruments de manera autònoma, es posa en marxa el projecte Rock’in, dirigit a alumnes de secundària.
Un procés supervisat que ajudarà als alumnes a tindre un primer contacte amb la música.
Des de Cases de la Música, s’oferirà ajuda i es recolzarà aquest procés d’aprenentatge. I és que amb l’ajuda d’un professor de suport i una sèrie de vídeos, els alumnes podran aprendre, al seu ritme i sense cap pressió, les nocions bàsiques de diversos instruments com la guitarra el baix, el teclat i la bateria.
Una primera fase d'autoaprenentatge a la que segueix una segona: la de poder tocar en grup i treballar els combos, tots guiats pel professorat.
La música és una forma d’expressió que neix amb els primers sistemes de comunicació i ha acompanyat la humanitat des de la nit dels temps. En tots els grups socials i a totes les cultures, la música esdevé un dels principals canals de transmissió de sentiments i d'idees, de les més simples a les més complexes.
La importància de la vivència de la música és del tot inqüestionable, en tant que és una eina indispensable per al correcte desenvolupament emocional i intel·lectual de les persones; No obstant això, a Occident, s'ha produït una progressiva separació de la pràctica musical i del seu consum, de manera que amplis grups socials han esdevingut usuaris passius de productes musicals al mateix temps que han abandonat l'exercici de la música com una forma més de comunicació.
Aquesta circumstància, ha propiciat una fractura cultural —i social— pel fet que s'han eliminat els canals tradicionals de transmissió del coneixement musical i el seu aprenentatge ha quedat reservat a unes minories i reclòs a unes institucions educatives específiques, com ara els conservatoris.
Des del restabliment de la democràcia al nostre país i la universalització de l'educació, la música ha anat guanyant pes específic en el sistema educatiu, tant als centres escolars, com a la xarxa d'acadèmies privades i escoles de música municipals. Encara manca, però, molt camí per recórrer.
Aquest projecte va començar com a prova pilot ara fa set anys a L’institut de La Roca del Vallès amb uns resultats sorprenents i actualment hi han 7 instituts que están desenvolupant el projecte: L’institut la Roca de la Roca del Vallès, l’institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt, l’institut Sarrià de Ter de Sarrià de Ter, l’institut Jaume Cabré de Terrassa i els instituts: Apel·les Mestres, Eduard Fontseré i Margarida Xirgu de L’Hospitalet.
La voluntat de les Cases de la Música és expandir el projecte en una primera fase a 6 ciutats de Catalunya: Mataró, Lleida, Girona, L’Hospitalet, Terrassa i Manresa, que son les seus actuals de les Cases de la Música, per a més endavant anar-lo expandint per a la resta de Catalunya.
El projecte ROCKIN
És sabut que a l’ensenyament obligatori, tant a primària com a secundària, les ràtios elevades i els escassos recursos fan que l’aprenentatge musical proposat acabi esdevenint eminentment teòric. Però l’experiència pilot de treball conjunt de Institut i Escola de Música a La Roca del Vallès, que des de la Xarxa de Cases de la Música hem monitoritzat d’aprop, ha estat molt interessant i fructífera fins ara, i ens ha donat les claus per pensar que podem anar més enllà: de la mà de la tecnologia hem trobat eines i procediments que permeten aprendre a tocar instruments de música a l’institut en horari lectiu, i fer així que l’institut s’ompli de grups i de músics.
Afrontar el repte d’ensenyar a tocar diferents instruments a 25/30 nois i noies de 12 anys, tots alhora en un grup classe, i fer que puguin tocar en un grup de musica de manera solvent no es un repte senzill. Guitarra elèctrica, bateria, piano o baix elèctrics. També que aprenguin a cantar. L’assoliment d’aquestes tècniques individual es imprescindible afrontar el repte de tocar en un grup de música de manera autònoma, objectiu final d’aquest projecte.
L’aprenentatge de la tècnica d’un instrument a casa nostre ha passat sempre per una formació molt personalitzada, amb ràtios molt baixes. Per tant, en aquest context hem de canviar doncs la manera d’afrontar-ho. Les claus que nosaltres proposem per afrontar aquest repte:
#motivació #autoaprenentatge #responsabilitat #autonomia #tecnologia #videojocs #aprenentatge_entre_iguals. Necessitem que els alumnes aprenguin a tocar un instrument de manera AUTÒNOMA, com ho faria un músic AUTODIDACTA, facilitant però l’espai/temps per a fer-ho (horari lectiu de música), els instruments, i els materials pedagògics, i també acompanyant i supervisant el seu procés. Tenim les eines, però necessitem de la implicació, de la RESPONSABILITAT de cada alumne. Per a que finalment siguin exitós aquest procés necessitem ineludiblement una gran dosis de MOTIVACIÓ.
I aquí es on entra la TECNOLOGIA. Es ben sabut que no es la música sinó les pantalles el que amansa a les feres de 2 cames. Ens hem dotat de recursos tecnològics per a proposar als alumnes reptes d’aprenentatge de la tècnica dels diferents instruments abans descrits, mitjançant videojocs.
Cada instrument s’estudia amb ordinadors i el programa ROCKSMITH per les guitarres i els baixos. El programa SYNTHESIA per els pianistes I amb el programa DRUM TUTOR per les bateries.
En tots els casos el videojoc proposa una partitura, proporcional a les capacitats de l’alumne en cada moment, en capta com l’alumne la interpreta, l’avalua i li dona una puntuació. Aquest procés crea un repte a l’alumne, que ha de treballar per aconseguir superar la partitura amb èxit. Tal com es fa als videojocs que tant addictius resulten.
Aquests processos, si disposem de les infrastructures adecuades, es poden fer de manera individual, amb un grau d’autonomia molt elevat.
El premi gran, quan s’assoleix una partitura, es tocar-la amb el teu grup. Ajuntar els diferents instruments amb l’acompanyament de professors de la Casa de la Música i l’especialista del centre de secundaria, els alumnes toquen junts les cançons que han aprés. En aquesta fase també es dóna la responsabilitat als alumnes, el professor és un acompanyant per a resoldre atzucacs, però és important que aviat puguin tocar sols.
En aquest context d’aprenentatge, una eina que ha resultat molt valuosa és l’APRENENTATGE ENTRE IGUALS. Treballar els rols del grup classe per a que els que tenen més facilitat ajudin als seus companys. Win & win, un guanya en autoestima i l’altre en tècnica.
